Una agent porta al jutjat a un company acusant-lo d’amenaces, coaccions i agressions i el suposat testimoni, un altre policia, diu que no va passar res

Denunciar un abús és la millor forma per evitar que aquest pugui tornar a produir-se. Això és el que debia pensar l’agent 1023 de la Policia Local de l’Ametlla, que el 21 de gener passat va portar als tribunals un company de la comissaria per amenaces, coaccions i agressions. Segons ha po­gut saber El 10, els fets haurien pas­sat el 22 d’agost de 2011, cinc mesos abans, durant un ser­vei en que van coincidir la suposada víctima –que actualment realitza el període formatiu en l’Institut de Seguretat de Catalunya (l’Escola de Policia de Mollet)– i el pressumpte agressor, que posteriorment va ser acomiadat perquè li van suspendre les pràctiques després d’haver fet el curs. El judici se celebrarà en els propers dies.

UN INICI AMB MAL PEU

22 d’agost de 2011, 6 del matí. Comissaria de la Policia Local de l’Ametlla. Acaba el torn de nit i comença el de dia. Entre els que inicien la seva jornada laboral es troben els agents 1023, 1035 (interins) i 1024 (funcionari), la primera és una dona i els altres dos, homes. Una de les actuacions previstes a primera hora d’aquell matí és un control d’al­coholèmia. L’inspector, Manuel Gallego, designa l’agent 1023 per realitzar les tasques de cap, motiu pel qual li correspon a ella organitzar el serve­i. Fent aquesta funció, decideix que en el vehicle P-08 aniran ella i el 1024, aquest en qualitat de conductor; i que en el P-09 viatjarà sol el 1035.

Segons la denúncia que es va presentar personalment als jutjats de Granollers, mentre els tres es trobaven al pati posterior de les dependències policials pre­parant tots els elements necessaris per a realitzar el control d’alcoholèmia, l’agent 1023 va comunicar als seus compa­nys la decisió de l’inspector. I també la distribució dels policies en els dos patrulla. Eren aproximadament les 6.10 del matí. La denunciant assegura que el 1024 es va negar a acompayar-la i, sense donar-li cap explicació, li va dir que no conduïria cap cotxe i que ell aniria en l’altre, amb el 1035. Aquest periòdic ha tingut accés al document: “Li vaig dir. “Tu mateix”: I vaig començar a entrar en el vehicle P-08 sola, quan l’agent 1024, que estava a menys d’un metre de mi i de l’agent 1035, es va girar i en to agressiu va dir: “A veure si hauré de reventar-te el cap”. L’ame­naça es va repetir dos cops, diu la dona.

L’agent 1023 explica que, posteriorment, veient l’estat de nerviosisme del 1024, va optar per entrar al cotxe P-08 i portar a terme el control d’alcoholèmia programat. Al darrere hi anaven, en el patrulla P-09, els seus dos companys.

LA SUPOSADA AGRESSIÓ

Seguint la seqüència dels fets que fa la denúncia, els cotxes patrulla es van situar en el punt on s’havia de realitzar el control d’alcoholèmia d’acord amb les instruccions donades prèviament per l’inspector de la Policia Local: primer el P-08, amb l’agent 1023 seleccionant els vehicles que havien de ser aturats; segon, una mica més endavant, el 1035, encarregat d’efec­tuar les proves; i tercer, el 1024, amb el P-09, donant seguretat a l’anterior.

La denúncia continua assegurant que, mentre l’agent 1035 estava agafant el material de les proves en el vehicle P-09, la 1023 col·locava els cons de se­nyalització. En un moment donat, coincidint amb que ella s’aixe­cava (al document diu que s’ajupia per col·locar els cons), el 1024 es va apropar a ella de sobte i li “va donar un cop amb el pit, intimidant-la i dient-li en to agressiu, alt i nerviós: “Com em suspengui les pràctiques l’inspector, et mato”. Després, assegura ella, li va donar un cop més fort amb el pit, fent-li retrocedir amb un dels pe­­us i dient “et faig la vida impossible, et busco i et mato”.

La narració dels fets continua dient que l’agent agredida va buscar amb la mirada a l’altre company, el 1035, però aquest continuava recollint el material per a les proves, en el seient del copilot del vehicle policial P-09. “No sé si va poder observar res”, diu ella, abans d’afegir que després de l’enfrontament va se­­guir col·locant els cons com si no res.

INTERVÉ L’INSPECTOR

L’agent 1023 continua explicant els fets a la denúncia, assegurant que en aquell moment va passar per allà un conegut d’ella en el seu cotxe, que la va saludar i que, en veure “la mala ca­ra que te­nia”, es va aturar. Ell li va preguntar què li oco­rria i ella li va explicar, sense més, que el seu com­pany l’havia agredit. Quan va escoltar la conversa, el 1024 va caminar ràpidament cap a ella i va començar a cridar al desconegut: “T’està molestant la meva companya? Què et fa? Digue’m què t’ha dit!”.

L’agent 1023 li va recriminar al 1024 la seva actitud i li va dir que l’home era un conegut que s’havia aturat per saludar-la. Aleshores, el 1024 va començar a cridar “No m’insultis!” i ella va aconsellar al conductor que marxés. “En aquell moment, l’agent 1035, en sentir els crits, va preguntar què passava”, diu ella a la denúncia.

Després d’aquest nou incident, cadascun dels policies es va situar al lloc establert per a la realització del control d’alcoho­lèmia, que es va arribar a iniciar però que pocs minuts després es va desmuntar. La denunciant va enviar-li un missatge de mòbil a l’inspector Gallego posant-lo al corrent dels fets. Aquest es va personar en el lloc i va ordenar resoldre el tema a la comissaria. Aquell mateix dia, l’agent 1023 va presentar una denúncia interna a la Policia Local.

EL 1035 NO VA VEURE RES

L’agent 1023 afirma en la seva denúncia que el 1035 va ser testimoni dels fets, fins al punt que en el mateix moment en que presumptament es van produir, ella li va preguntar si ho havia escoltat tot i ell va respondre afir­mativament. Uns dies després, pe­rò, en el marc d’una conversa privada entre companys, el suposat testimoni de la denunciant li va dir al 1024 tot el contrari. La conversa va ser distesa i va anar així:

1024: Uns em diuem que tu afirmes que li ha pegat

1035: La 1023 diu de tot. I a mi m’han dit: Vigila perquè la 1023 està dient que tu has vist com li pegaven.

1024: I m’han dit que havies fet un escrit dient aixó.

1035: No. A mi em van fer fer un escrit sobre el que havia passat.

1024: Com? Que t’ho fan fer?

1035: A mi, el cap em va demanar un escrit, però el mateix dia.

1024: Però tu si vols el pots fer o no…

1035: El cap em va cridar i em va preguntar què és el que havia vist. I jo li vaig dir que no havia vist res. Jo només he escoltat crits, que algú alçava la veu i ja està, perquè jo vaig anar a buscar l’emissora. I ell va dir: Bé, això m’ho dones per escrit. Ho vaig escriure, ho vaig firmar i li ho vaig donar. D’aquí que jo li vaig dir a la 1023 que no havia vist cap agressió. Ara la gent està dient que si jo he dit això, quan tu saps que no és veritat. No et preocupis.

1024: Si jo estic superpreocupat…

1035: No et preocupis. Si jo hagués escrit això, tu ara mateix no estaries aqui.

1024: Es que no és una falta. És un delicte. Ella m’acusa d’una agressió.

1035: Ni ha existit, ni ho he vist, ni ho escriuré. Així de clar. Queda’t tranquil.

1024: Jo estic tranquil perquè no ha passat res. La qüestió és que això s’ha anat de les mans. Jo no sé per què ha fet aquest escrit acusant-me de coses que no han passat, quan no ha passat cap agressió ni res. Un crit i ja està. Que el cap no ens reuneixi als dos i pregunti què ha passat…

1035: És clar, això és el que hauria d’haver fet.