La Pimec del Vallès Oriental ha denunciat que unes 160.000 pimes i autònoms de tot Espanya han hagut de tancar la porta del seu negoci per culpa de l’acumulació de factures impagades. Aquesta és una dada que, realment, fa esgarrifar. Hi ha d’altres xifres que no es diuen tan alt, però que són encara més preocupants.
Un membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca em va posar els pèls de punta al dir-me que les sol·licituds per l’ajuda del Pirmi tarden en tramitar-se uns quants mesos. ¿Quina perspectiva poden tenir aquelles famílies sense recursos si la seva darrera experança, el Pirmi (la subvenció que s’obté un cop s’ha esgotat l’atur) tarda mesos en atorgar-se? Amb quins diners compraran el menjar dels seus fills?
Aquesta dada no consta en cap enquesta. Potser perquè admetre que milers (potser milions) d’espanyols es troben a un pas de l’abisme podria provocar una revolta social. Però cal recordar que, malgrat que l’estruç amagui el cap a sota terra, el lleó continua dret a davant seu.
