Pocs dies després de la presentació oficial de Tito Vilanova, que per cert es diu Francesc, com a nou entrenador del Barça, Sandro Rosell ha sortit en defensa del nou primer tècnic blaugrana per assegurar que el club no permetrà que l’agressió de Mourinho durant la darrera edició de la Supercopa d’Es­panya “quedi impune”. El famós dit a l’ull, vaja. La veritat és que no recordo tanta contundència ni tanta celeritat per part de la directiva que encapçala Rosell per rebatre les campanyes de descrèdit en forma de dopatge o favoritisme arbitral, o els insults amb què es va atacar al Barça durant l’època de Guardiola.

Potser embadalit pel discurs de Guardiola, i conscient que difícilment ho podria transmetre millor que ell, Rosell va deixar sol al fins fa poc entrenador blaugrana en el punt de mira de tots els qui han fet de l’anti­bar­celonisme la seva causa. I en són molts. A Laporta se li poden criticar moltes coses, o no, però el seu afany de protagonisme feia que mai abandonés ningú en el brogit de la batalla mediàtica. Rosell va preferir apartar-se dels focus i romandre a l’ombra, permetent que Guardiola es convertís en entrenador, portaveu, i quasi ambaixador del Barça en l’època en què la caverna madrilenya més esmolades tenia les seves armes. I amb la vida ja apamada, suposo que això desgasta.