La que es va projectar a la Garriga encara està paralitzada per dos contenciosos administratius.
Malgrat que fa uns anys tot semblava indicar que la Garriga acolliria la primera planta de biomassa de la comarca, els diferents recursos judicials que encara ha de superar aquest projecte han fet que finalment sigui Caldes de Montbui la primera vila vallesana que acollirà una planta de biomassa. Aquesta s’ubicarà a la zona de les Cremades, en els terrenys municipals que hi ha davant de l’escola el Farell, i, en una primera fase, servirà per abastir d’aigua calenta els lavabos i la calefacció tant del centre escolar, com del pavelló i les piscines del complex esportiu de les Cremades. Posteriorment, la voluntat del consistori és que la planta també doni servei al camp de futbol municipal i al pavelló de la Torre Roja. Així ho van anunciar el batlle de Caldes, Jordi Solé (ERC) i el regidor de Sostenibilitat, Jaume Mauri, durant la presentació del projecte, que arrencarà aquest mateix estiu i quedarà enllestit en tres mesos.
Mauri va assegurar que la nova planta de biomassa, a l’igual que mesures anteriors com el sistema de calderes que es va instal·lar a la piscina municipal, busquen que l’Ajuntament sigui més eficient energèticament, alhora que s’aconsegueix un estalvi econòmic d’uns 50.000 euros anuals i una reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Aquest estalvi permetrà que en pocs anys la planta de biomassa pugui amortitzar els poc més de 400.000 euros en què s’ha pressupostat el projecte.
Imatge virtual de la que serà la futura planta de biomassa de Caldes.
ENERGIA POLÈMICA
La biomassa és una font d’energia que es genera a partir de restes de matèria orgànica. Aquestes restes es trinxen i s’elabora una mena de taps de suro anomenats pèl·lets als que posteriorment s’aplica un procés de combustió per obtenir l’energia. Hi ha dos tipus de biomassa, la coneguda com a biomassa forestal, que s’obté exclusivament a partir de restes vegetals com troncs, plantes, branques, fruita o arrels, i la biomassa residual, que conté tota mena de restes orgàniques com brossa urbana i tota mena de residus provinents d’escorxadors, com greixos o excrements. Malgrat que es tracta d’una font d’energia renovable, és aquest segon tipus de biomassa el que genera més polèmica ja que encara no existeixen prou dades per determinar els efectes que puguin tenir les seves emissions a llarg termini.
LA GARRIGA, A L’ESPERA
Mentre Caldes anuncia l’inici de les obres de la seva planta de biomassa, la Garriga espera les resolucions judicials que dictaminin si el grup Tamayo pot construir la planta projectada al sector industrial G-8. Aquest projecte es troba paralitzat degut a dos contenciosos administratius interposats per la Plataforma; el primer, que compta també amb el recolzament de l’Ajuntament de les Franqueses, és contra el govern de la Garriga per haver dut a terme una sèrie de modificacions urbanístiques que permeten la instal·lació de la planta, i el segon és contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per no haver tingut en compte “l’expedient d’usurpació d’un espai públic quan Tamayo es va apropiar de la llera del riu”.
En aquest sentit, l’empresa alemanya promotora de la planta de biomassa a la Garriga ha declarat que no realitzarà cap inversió mentre la incertesa judicial continuï planant sobre el projecte, i congelaran la seva inversió prevista d’uns 38 milions d’euros fins que no es resolguin els contenciosos. Tot i que asseguren desconèixer els terminis judicials, la firma alemanya es mostra pacient i confiada que durant la modificació del pla urbanístic no es va cometre cap irregularitat.
Cristian Gómez · Caldes de Montbui
Benvolguts, poc informats. Això no es una planta de biomassa és un district-heating o centre de calefacció-acs centralitzada. La biomassa com a combustible no son restes de materia orgànica, son fragments triturats – de 2 a 8,5 cm. generalment de restes vegetals llenyoses que, pel seu poc valor comercial com a fusta de qualitat – fusta torta, arbres malalts, arbres de poca talla, etc, etc – es converteixen en aquests fragments que es combustionen, una vegada secs. No son taps de suro. Els pellets son serradures compactades qeu semblen mes pinso que altra cosa, pero son cilindres de serradures de fusta pura amb un màxim d’un 8 % d’humitat. La biomassa no vegetal no es pot combustionar, nomès es pot incinerar amb forns especials per tractar-los com a residuus especials. Comparar una planta per fer energia com la Garriga amb l’obra de Caldes es comparar un elefant amb una formiga. Demanaria més rigor i iniformació, si us plau.
En resposta a David Merino
Gràcies per la teva crítica
En alguns moments però no t’entenc, està clar que no són taps de suro, per això dic una mena de taps de suro. Tu creus que s’assembla més a pinso, doncs perfecte.
Una manera resumida de dir “restes vegetas llenyoses, fusta torta…” no seria matèria orgànica? o és que pel seu poc valor comercial tampoc mereix l’apel·latiu d’orgànica?
Tampoc t’agrada que relacioni la planta de Caldes amb la de la Garriga… és comparar un elefant amb una formiga, dius. També ho seria comparar el Barça amb la UE Vilassar, però oi que tots dos juguen a futbol?
Està molt bé això de demanar més rigor, i en prenc nota, però considero la qualificació un xic exagerada. En tot cas la propera vegada ho intentaré fer millor. Gràcies