El pacte fiscal, a banda de mantenir entretinguts els polítics catalans, servirà principalment per dues coses; comprovar que Espanya ignora sistemàticament les decisions que majoritàriament pren el Parlament de Catalunya, i aconseguir que els partits polítics es treguin la màscara que porten durant tot l’any i posin en evidència el seu compromís amb el país.
És el cas del PSC, que dia a dia suma esforços per eradicar la C de les seves sigles. Els socialistes proposen que els catalans recaptin i administrin els seus impostos, però sense tenir una Hisenda pròpia. Com es pot fer això? Seguim enviant els nostres impostos a Madrid i confiem a que ens els tornin? No és això el que portem fent els últims 30 anys? Aquesta fórmula ens ha permès evitar els embats de la crisi?
Que el PSC està perdent l’essència de polítics catalanistes com Raimon Obiols, Pasqual Maragall o Montserrat Tura resulta força evident. La darrera prova la vam tenir dimecres quan a la votació del pacte fiscal, la plana major dels socialistes van optar per continuar fent seguidisme al PSOE i no enfadar els poders fàctics establerts a la capital de l’Estat. Tot i així, una petita excepció; Ernest Maragall va ignorar la disciplina de partit i es va quedar sol votant a favor de la Hisenda pròpia. Una autoimmolació en tota regla. Sabent-se ja un cadàver polític, Ernest Maragall ha decidit morir matant.
