El Rebrot és un punt de trobada del jovent independentista d’arreu del país. Un espai de lluita i intercanvi d’idees i experiències per avançar juntes en la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Com de costum, no hi faltaran actes de tota mena com ara xerrades, tallers, exposicions, concerts, debats, àpats populars, entre d’altres. També s’hi celebrarà la ronda final de l’Esclat, el concurs de bandes joves dels Països Catalans.

La programació detallada del Rebrot serà anunciada aviat a través d’aquest mateix web, així com a través dels canals habituals de comunicació d’ARRAN

El director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, va explicar el passat diumenge que un dels principals objectius del Govern és habilitar un carril Bus-VAO o Bus-Moto “a totes les vies d’accés a Barcelona” i fer-ho sense la necessitat de grans inversions, per tal de trobar un “factor diferencial” entre els ciutadans que viatgen en bus, moto i vehicle en alta ocupació i els que ho fan sols en el cotxe particular. L’estratègia permetrà segregar motocicletes i turismes en totes les carreteres que entren a la ciutat, incloses les que hi entren provinents del Vallès Oriental, com ara la C-17. En cap cas, però, s’estaria parlant de grans inversions com la de la C-58, sinó d’habilitar carrils segregats a través de la pintura de les línies. Fer un carril Bus-VAO o Bus-Moto a la B-23 seria “vital” perquè reuneix les característiques suficients perquè amb poca inversió es puguin mantenir els tres carrils d’entrada i a més es pugui afegir al voral, com ampliació total de la calçada, per la part central un Bus-VAO exclusivament per a les hores puntes. En aquest cas, la proposta del SCT d’entrada és que sigui tan sols Bus-Moto. El SCT també ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona obrir el pas per les motocicletes al carril Bus de la C-31 fins a la plaça de les Glòries. Es tracta encara d’una proposta que està en fase d’estudi i s’inclourà en el marc de les obres de remodelació que es duran a terme a les Glòries, ha matisat Isern. L’Ajuntament no és partidari que per l’interior de la ciutat les motocicletes puguin utilitzar aquest carril perquè les aturades per carregar i descarregar passatgers. “Això fa que les motocicletes intentin avançaments que poden resultar perillosos”, ha raonat. Un problema que no es donaria en aquest tram on els busos fan el trajecte sense interrupcions.

EL PRECEDENT DESITJAT

Les noves mesures aplicades al carril BUS-VAO de la C-58 fa un mes i mig, rebaixant a dues les persones necessàries per fer-lo servir i mantenir-lo com una via d’entrada durant tot el dia, han rebaixat les retencions en aquesta carretera un 50%. La utilització del carril també ha augmentat, d’un 2-3% s’ha passat a un 6-7%, uns 3.800 vehicles que ja l’acosten a les xifres d’un funcionament “òptim”.

es dispara de forma desigual a la comarca afectan a consistòris de diferent embergadura

El ministeri d’Hisenda ha fet publiques les dades de endeutament dels municipis de l’estat, amb una conclusió del tot alarmant: si cada veí de l’Estat espanyol abonés 747 euros, l’ajuntament del seu municipi deixaria d’estar endeutat, o el que seria el mateix, l’endeutament municipal es podria pagar amb l’aportació de cada individu resident a l’estat d’una xifra que supera, i de llarg, qualsevol expectativa generada i que torna a fer evident la necessitat que té el país a l’hora de poder limitar el deute públic que generen les institucions, per tal que aquesta xifra es pugui anar reduint. Tot i que aquets 747 euros son la mitjana, hi ha grans diferències entre municipis. De fet, quatre de cada deu consistoris poden presumir de no deure ni un euro.  I és que l’endeutament municipal es genera vers les entitats bancàries- deute viu-, fet que les col·loca en una posició avantatjosa per poder decidir sobre el futur dels pobles, i intercedir en el seu dia a dia.

AL VALLÈS ORIENTAL

En el marc de la comarca també existeix un ball de xifres evident, que comporta grans desigualtats. En un extrem de la balança se situen els pobles que no tenen deute pública. En aquest cas només son quatre municipis: Campins, Castellcir, Fogars de Montclús i Vilalba Sasserra. Segons les dades difoses pel ministeri d’Hisenda, cap d’aquestes quatre poblacions vallesanes hauria generat deute, tot i que s’ha de reconèixer que els quatre termes municipals son d’envergadura molt petita i que les seves necessitats no es poden equiparar amb poblacions que passin dels 2.000 habitants.

A l’altre costat de la balança hi ha el cas Mollet del Vallès, amb el deute més gran de tota la comarca. El municipi que governa el socialista Josep Monràs, de la mà de CiU, té un endeutament viu (nom amb què es fa referència als diners que les corporacions locals, via crèdit, deuen a les entitats financeres) de 43.873.000 euros, és a dir, 840 euros per habitant. El segueix a molta distancia Granollers, amb un deute de 32.303.000 euros; això representa 539 euros per habitant. És a dir, que la capital del Vallès Oriental, al contrari que Mollet, està per sota de la mitjana estatal. En tercera i quarta posició hi ha les Franqueses (15.315.000 euros) i Lliçà d’Amunt (14.886.000).

DEUTE ALARMANT

Hi ha municipis de la comarca amb unes xifres absolutes molt més baixes, però també amb molts menys veïns. Això fa que el seu endeutament per habitant sigui molt més elevat. Aquest preocupant rànquing l’encapçala Montseny, amb poc més de 300 veïns i un deute de mig milió; és a dir, de 1.649,7 euros per habitant. Tenint en compte els habitants, Montseny és el 180è més endeutat d’Espanya, i el primer del Vallès Oriental. Rere Montseny, els ajuntaments més endeutats de la nostra comarca són Castellterçol (1.062,6 euros de deute viu per habitant), Vilanova del Vallès (1.044,9), Santa Eulàlia de Ronçana (1.034,3), Sant Fost de Campsentelles (1.022,6) i Lliçà d’Amunt (1.020,7).

Deute per municipis en euros: deute viu // deute per habitant

1 Aiguafreda: 1.171.000 // 472,6
2 L’Ametlla del Vallès: 1.889.000 // 230
3 Bigues i Riells: 5.470.000 // 622,9
4 Caldes de Montbui: 7.869.000 // 455,6
5 Campins: 0 // 0
6 Canovelles: 9.628.000 // 598,4
7 Cànoves i Samalús: 144.000 // 50,3
8 Cardedeu: 10.447.000 // 599,5
9 Castellcir: 0 // 0
10 Castellterçol: 2.558.000 // 1.062,6
11 Figaró-Montmany: 766.000 // 694,9
12 Fogars de Montclús: 0 // 0
13 Les Franqueses del Vallès: 15.315.000 // 805,1
14 La Garriga: 5.967.000 // 385,7
15 Granera: 81.000 // 973,9
16 Granollers: 32.303.000 // 539
17 Gualba: 344.000 // 253,1
18 La Llagosta: 5.696.000 // 418,5
19 Lliçà d’Amunt: 14.886.000 // 1.020,7
20 Lliçà de Vall: 4.781.000 // 747,7
21 Llinars del Vallès: 2.078.000 // 219,2
22 Martorelles: 3.171.000 // 643,5
23 Mollet del Vallès: 43.873.000 // 840
24 Montmeló: 6.201.000 // 702,2
25 Montornès del Vallès: 10.520.000 // 649,7
26 Montseny: 500.000 // 1.649,7
27 Parets del Vallès: 11.554.000 // 624,8
28 La Roca del Vallès: 8.996.000 // 865,6
29 Sant Antoni de Vilamajor: 807.000 // 141,5
30 Sant Celoni: 12.993.000 // 760,9
31 Sant Esteve de Palautordera: 1.028.000 // 402,3
32 Sant Feliu de Codines: 4.263.000 // 648,2
33 Sant Fost de Campsentelles: 8.632.000 // 1.022,6
34 Sant Pere de Vilamajor: 1.997.000 // 467
35 Sant Quirze Safaja: 114.000 // 176,6
36 Santa Eulàlia de Ronçana: 7.249.000 // 1.034,3
37 Santa Maria de Martorelles: 32.000 // 37
38 Santa Maria de Palautordera: 1.233.000 // 134
39 Tagamanent: 183.000 // 567,6
40 Vallgorguina: 102.000 // 38,6
41 Vallromanes: 352.000 // 141,9
42 Vilalba Sasserra: 0 // 0
43 Vilanova del Vallès: 5.290.000 / 1.044,9

Mollet respon

Comunicat sobre el deute viu de l’ajuntament de mollet del vallès

El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha fet públic el deute viu de les entitats locals. En el cas de Mollet aquest deute és de 43M€. El govern municipal considera que es tracta d’un deute que no es correspon exactament amb el deute real del consistori, un deute que permet oferir serveis públics i ajuts socials per a les famílies amb menys recursos. Per l’equip de govern, el deute viu publicat pel Ministeri d’Hisenda és una dada en la qual s’hi barregen xifres i conceptes que no es corresponen amb el deute real de l’Ajuntament, la major part de la qual es deu als endarreriments de la Generalitat i l’Estat Espanyol. Fonamentalment, el deute de l’Ajuntament de Mollet, que compleix amb tots els ratis d’endeutament establerts, serveix per afrontar endarreriments i deutes de la Generalitat i l’Estat Espanyol amb el consistori (entre les dues administracions deuen gairebé 10 M€) i perquè el govern de Mollet no vol renunciar a prestar serveis públics i ajudes socials, que considera bàsics per a la ciutadania. Aquest 2013, l’Ajuntament de Mollet, ha destinat més de 2M€ a ajuts socials per a les famílies amb menys recursos, a més d’oferir serveis públics prioritaris pel govern de la ciutat com són les escoles bressol, l’escola de música, l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats, entre d’altres. Cal remarcar que Mollet és el municipi de la comarca amb més places d’escola bressol municipals (tant en números absoluts com per habitant) i l’únic que compta amb un Institut Municipal de Serveis als Discapacitats, que cobreix totes les etapes i necessitats d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha repetit en diferents ocasions que “si endeutar-nos permet que els nostres ciutadans i ciutadanes pateixin menys; ho seguirem fent per ajudar la gent, la nostra principal preocupació”. Tot i així, la previsió de reducció del dèficit de l’Ajuntament de Mollet a finals de l’any 2013 és de més de 5 milions d’euros, fet que manifesta l’esforç que està fent el govern en aquest aspecte.

Mollet del Vallès, 8 de maig de 2013

Departament de Premsa i Comunicació Ajuntament de Mollet

FENOMEN MULTISECTORIAL

I és que un dels punts forts de la Fira, és la participació de diferents sectors econòmics comarcals. Així, el certamen també compta amb un espai dedicat a les noves energies, a més del tradicional pavelló agrícola i ramader, i amb uns 2.500 metres quadrats dedicats a l’automoció. Els principals concessionaris de la ciutat exposaran una setantena de vehicles.

El sector turístic també té presència a la Fira amb dues noves destinacions: el turisme rural de l’Aragó i el municipi de Serón (Almeria), que hi participarà amb productes alimentaris propis com ara: vi, oli i pernil. Per la seva banda, el Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental, organitza la Mostra Gastronòmica de l’Ascensió, amb la participació de vuit restaurants de la comarca que oferiran diferents degustacions. La mostra, servirà àpats de dijous a diumenge amb 24 plats per triar, cinc dels quals són postres.

També hi haurà una vintena d’estands a l’espai “Jugar per Jugar”, pensats pels més petits, tot i sense límit d’edat!

BUS GRATUÏT

Per facilitar l’accés al Parc Firal, l’Ajuntament de Granollers posa a disposició autobusos gratuïts, des de divendres 10 fins diumenge 12, amb una freqüència de pas cada 10 minuts, entre les 17 h i les 22 h. Els autobusos surten de la plaça de la Constitució fins a arribar a la rotonda del passeig Fluvial amb el carrer del Camp de les Moreres, i tenen parada als Instituts, la plaça de les Hortes, Primer de Maig i les Piscines Municipals.

ACTIVITATS DESTACADES

Entre els dies 7 i 19 de maig, tindrà lloc a carrers i places, el programa d’activitats amb motiu de la celebració de l’Ascensió, propostes per als menuts i els grans que conviden a sortir per viure la festa.

El divendres 10 de maig al matí, la Porxada s’omplirà un any més, de petits escriptors i il·lustradors, que faran plegats una nova edició de “Fem un Llibre”, aquest any, dedicada als gegants Cosme i Damiana, que compleixen 50 anys. A la tarda, l’Orquestra Internacional Selvatana farà triplet, amb tres actuacions de sardanes, concert i ball, tot l’any en que celebra el seu centenari.

El dissabte 11 a la tarda arribarà la Passada de l’Ascensió. Quan es compleixen 70 anys de la primera desfilada i el 75è aniversari del bombardeig a Granollers, algunes soldadesques, o sigui, diversos conjunts de soldats, desfilaran festivament pels carrers, seguint l’antic Canó de la Barceloneta. Els armats de Montblanc, les esquadres i bandes dels Cors del Raval i la Barceloneta, la Tamborrada de Sant Sebastià i el Tio de la Porra, de Gandia, envairan Granollers amb aires marcials i esbojarrats.

Les activitats de caire tradicional tenen però, un pes destacat al programa. El diumenge 12 de maig, els Sagals d’Osona, els Marrecs de Salt i els amfitrions, els Xics de Granollers, protagonitzaran la trobada castellera.

El cap de setmana següent, el dissabte 18, la XXIIª Mostra de Bestiari de Foc portarà a Granollers diverses colles convidades, que junt amb els Diables de Granollers i la Colla del Drac, atemoriran al més valent. L’endemà diumenge, serà el moment de les danses tradicionals i l’espectacle “A Granollers ballem!” amb l’Esbart Dansaire.

El Teatre Auditori també s’uneix a la programació festiva amb tres propostes diferents. Des de l’humor de Joan Pera; a La Traviata, per als aficionats a l’òpera; i la presentació del darrer disc de les Macedònia, per a un públic més familiar.

PROGRAMA AL WEB

Per poder veure tots els actes que es duran a terme en el programa de  la Fira, així com tots els actes destacats i els d’última hora del certamen, feu clic aqui: http://www.firascensio.org/

Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme.

Al contrari del que succeeix en moltes comarques del país, any rere any, continua augmentant el nombre d’habitants del Vallès Oriental, que ja supera per primera vegada en la seva història els 400.000 veïns. Concretament, a la comarca hi ha actualment 402.632 persones empadronades: 202.016 homes i 200.616 dones, segons les dades provisionals del padró fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a inicis de la setmana. Aquest creixement es fa molt més visible si el comparem amb les dades de fa anys com per exemple les de l’any 1998, quan a la comarca hi havia 295.399 habitants, que l’any 2000 passaven a ser 309.459, el 2005 uns 361.319, i finalment el 2010 augmentaven a 396.691.

Amb aquestes dades a la mà, el Vallès Oriental es manté com la cinquena comarca catalana amb més habitants, rere el Barcelonès (2.254.052), el Vallès Occidental (898.173), el Baix Llobregat (806.799) i el Maresme (436.487). I tot plegat, en un any en què la població empadronada a Catalunya ha disminuït en 24.386 persones, un 0,3% menys respecte el 2012. Aquest descens és una dècima inferior a la mitjana espanyola que s’ha situat en el 0,4%.

Pel que fa a la població estrangera, el Vallès Oriental també porta la contraria a les xifres totals, ja que a la nostra comarca el nombre d’estrangers empadronats ha augmentat, passant dels 52.085 als actuals 52.125. Es trenca així un cicle de dos anys consecutius de reducció en el nombre d’estrangers. I és que al còmput global del país, el descens de la població estrangera va ser de 32.302 persones, el que representa un descens del 2,7%, moderadament per sota del descens al conjunt de l’Estat, que ha estat del 3,8%.

CANVI DE TENDÈNCIA

Granollers i Mollet continuen perdent veïns, i és que la capital, que el 2009 va arribar a les 60.658 persones empadronades, perd habitants i passa dels 60.000 del 2012 als 59.954 actuals: 29.804 homes i 30.150 dones. Per la seva banda, la segona ciutat vallesana en nombre d’habitants, Mollet, compta actualment amb 52.242 habitants: 26.069 homes i 26.173 dones, xifres que deixen a la ciutat respecte l’any anterior, amb 193 veïns menys. A més de Mollet, també perden habitants: Aiguafreda, Montmeló i Lliçà de Vall, entre d’altres.

L’Ajuntament de les Franqueses del Vallès posarà en marxa aquest mes de maig el procés de participació ciutadana per recuperar el Centre Cultural de Corró d’Avall, que es va començar a construir el 2007. Actualment, l’equipament ocupa un solar de 6.943 metres quadrats, envoltats d’habitatges en una zona plenament urbana. L’estructura que actualment hi ha construïda té soterrani, dues plantes i una terrassa superior. Amb el procés de participació ciutadana els franquesins han de definir quins usos ha de tenir el Centre Cultural de Corró d’Avall. Tot plegat, dins d’un seguit de condicionants i limitacions. Per començar, la normativa urbanística vigent obliga a que els usos tinguin interès públic, social o comunitari. És a dir, que s’hi ha d’encabir equipaments culturals (teatre, biblioteca, centre cívic…), esportius (un gimnàs, una sala poliesportiva), sanitaris (residència, CAP) o comercials, per exemple.

El Govern ha enllestit l’avantprojecte de llei dels governs locals, que pretén reordenar les competències dels ajuntaments i els consells comarcals. Segons aquest text, la Generalitat avaluarà tots els serveis que donen els consistoris per decidir si es poden continuar prestant. És a dir, i com ja va apuntar el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, en una reunió amb els batlles del Vallès Oriental, els serveis que presten els ajuntaments hauran de complir amb l’estàndard de qualitat que s’estableixi i ser sostenibles econòmicament. Si no és així, el servei passarà a ser prestat pel consell comarcal. Escoles bressol, enllumenat públic, servei d’autobús escolar, recollida d’escombraries… La Generalitat auditarà els serveis un cop cada quatre anys, just després de les eleccions. Pel que fa als municipis de menys de 5.000 habitants, la majoria a la nostra comarca, el traspàs de poders al consell comarcal serà obligatori si no es compleix amb els mínims establerts. En el cas dels més grans, serà pactat.

Amb aquesta proposta, els consells comarcals guanyen pes administratiu i perden el pes polític que tenien fins ara. De fet, desapareixen els consellers, i el pes recau el Consell d’Alcaldes. Els consells seran els grans centres prestadors de serveis comuns. Per exemple, els municipis de menys de 1.000 habitants deixaran de fer la recollida de residus, la neteja viària i el control d’aliments i begudes; tot plegat ho farà el consell comarcal. I si una mancomunitat o consorci presta el mateix servei al mateix territori, haurà de desaparèixer en favor de l’ens comarcal.

CONTROL SALARIAL

Pel que fa als sous dels càrrecs públics, l’avantprojecte dóna llibertat als ajuntaments, però la Generalitat fixarà cada any el màxim que podran cobrar alcaldes i regidors en funció de la població del municipi i del temps que hi dediquin. A més, no es podran crear nous ajuntaments en poblacions de menys de 10.000 habitants, ni noves comarques en zones que tinguin menys de 15.000 habitants, com és el cas del Moianès, que veu perillar així la seva reclamació històrica. I només s’aprovaran en el cas que siguin econòmicament sostenibles.

Moció que presenta el grup municipal S.I. sobre l’exercici de la sobirania fiscal a l’ajuntament de la Garriga

El Ple de l’Ajuntament, per 14 vots a favor (7 CiU, 3 ACORD-AM, 2 S.I., i 2 ICV-EUiA-E), i 3 vots en contra (2 PSC-PM, 1 PP) dels 17 membres assistents, essent 17 els de dret i de fet de la Corporació, aprova la moció.

http://issuu.com/el10vallesscp/docs/el10_65_completo